L’Ars Brevis és una versió escurçada de l’Ars, el magne projecte de Ramon Llull. El va escriure perquè els deixebles que començaven a estudiar el seu Art poguessin copsar tot el sistema lul·lià sense que els aspectes lògics i teològics ho impedissin. En aquesta figura circular el subjecte es transforma en predicat i viceversa. L’estudiós de l’Art busca la conjunció natural entre el subjecte i el predicat, la seva disposició i la seva proporció, per poder trobar el terme mitjà que li permetrà arribar a la conclusió.

La figura conté nou principis:
B bondat, diferència, Déu, justícia i avarícia.
C grandesa, concordança, àngel, prudència i gola.
D eternitat o durada, contrarietat, cel, fortalesa i luxúria.
E poder, principi, home, temprança i supèrbia.
F saviesa, mitjà, imaginativa, fe i accídia.
G voluntat, fi, sensitiva, esperança i enveja.
H virtut, majoritat, vegetativa, caritat i ira.
I veritat, igualtat, paciència i mentida.
K glòria, minoritat, pietat i inconstància.