A la Trobada de programació creativa celebrada el 3 d’octubre es van presentar quatre projectes on art, disseny, tecnologia i dades es combinen de manera molt interessant

La programació, és a dir, la manera de dir-li a les màquines què volem que fagin i com volem que ho fagin té innumerables aplicacions. Robòtica, creació de software, disseny o mineria i processament de dades, son alguns exemples, però no els únics. El codi és una eina com qualsevol altre, i per tant pot fer-se servir amb objectius molt diversos. L’art i la creativitat son àmbits des dels quals s’explora amb intensitat les seves possibilitats.

El divendres 3 d’octubre l’Estació Beta va acollir la tercera edició de la Trobada de Programació Creativa organitzada per Telenoika, Mira i ZZZINC. En aquesta ocasió, la trobada, que convoca desenvolupadors i artistes a mostrar el seu treball, compartir coneixements i respondre a les preguntes del públic, va enfocar-se en visualització de dades, un dels eixos centrals de l’exposició Big Bang Data.

Domestic Data Streamers; Fernando Cucchietti; Xavi Bové i Pelayo Méndez; i Outliers van presentar els seus projectes devant d’una Estació Beta desbordant, amb més de 100 persones de públic.

Els visitants de Big Bang Data convertits en sorra

El projecte que va iniciar la trobada va ser Data Falls, una peça de Domestic Data Streamers creada especialment per l’exposició. En començar va projectar-se un vídeo explicant el procés de fabricació de la peça, després del qual es va profunditzar en l’explicació del concepte i com es captura el moviment del públic i com es pot visualitzar el moviment a una part concreta de l’exposició.

A grans trets, van explicar, les dades es recullen en temps real amb una sèrie de sensors de moviments que estàn connectats a la xarxa del centre, enviant les dades a un port determinat. El que fa el mecanisme de la peça, que està basada en arduino, és llegir aquell port i fer caure la sorra quan recull alguna dada. Una anècdota sobre la seva instal·lació: un dia abans de la inauguració, els membres de Domestic Data Streamers van marxar a la nit, i en arribar al matí van trobar-se amb que havia caigut una mica de sorra mentre no hi eren. Quan van adonar-se que els lectors havien recollit el moviment del personal de nateja, van adaptar el temps per a que això no fos registrat.

Retornant la vida a la matèria inhert a través del mapping

El segon projecte presentat va ser Cicle de la vida, d’en Xavi Bové i Pelayo Méndez, que va realitzar-se amb motiu del primer Festival Internacional de Mapping de Girona. En sí, el Cicle de la vida és un mapping que va projectar-se a la façana de la Casa dels Pastors, i representava els diferents estats del cicle de la vida a través de la música d’en Richard Strauss, en conmemoració del 150 aniversari del naixement del compositor.

En Xavi Bové va encarregar-se de la direcció i concepció del projecte, i en Pelayo Méndez, que ve de la filosofia, va fer el disseny d’interactivitat i la programació fent servir Open Frameworks. La veu de la soprano Elisabeth Vilaplana (membre del cor del Liceu) i el piano de Raul Patiño, director de l’Eclectit Colour Orchestra, van donar vida a l’edifici a través dels visuals projectats a la façana.

Segons explicava el Xavi, es va treballar en dues capes: una amb les tecles del piano, i l’altre amb la veu. Mentre els intèrprets cantaven i tocaven en directe, el maping responia i es traslladava a la façana. Per exemple, les tecles del piano es corresponíen amb les pedres que feien de fris a les finestres.

L’èxit musical visualitzat

Per un altra banda, el Fernando Cucchietti, encarregat de les visualitzacios del Barcelona Supercomputing Center, va presentar A.Track.Tion, una visualització interactiva de la popularitat dels gèneres musicals i com s’influencien entre ells. Com a font, el Fernando va fer servir dades extretes de Billboard, una revista famosa per les seves llistes d’èxits; de Nielsen Music, una analista de mercats que entre altres, és experta en rastrejar les compres de música onlien i offline; o The Whitburn Project, una llista d’èxits musicals que s’extén fins a 120 anys enrrere, entre d’altres.

A partir d’això, i fent servir llenguatges de programació com Pyton, D3 i Javascript va construïr tres maneres d’accedir a aquestes dades: per una banda, una visualització longitudinal on es pot veure des de 1955 fins al present quin gènere ha tingut més èxit en funció de la venda de discos; per l’altra, una visualització aleatòria de 20 dels 33.560 àlbums registrats en el projecte, on es pot comparar els seus èxits; i per últim una xarxa interactiva on es visualitza com gèneres i sub-gèneres s’han influenciat entre ells.

Inmersos a les dades

La tercera iniciativa en ser presentada va ser Inmersive, un nou prototip que Outliers -l’estudi de visualització i ciència de dades que ha col·laborat en diverses activitats de Big Bang Data- està començant a desenvolupar per a explorar dades de manera inmersiva fent servir les Oculus Rift.

L’Oscar Marin i el Carlos Durán d’Outliers van explicar com, fent servir aquest dispositiu de realitat virual, estàn experimentant amb una visualització 3D i inmersiva, on no només es pot interactuar amb les dades, sino també estar dins d’elles. D’aquesta manera, en poder navegar dins la visualització, poden afegir-se noves dimensions a l’hora de fer visible les dades. En aquesta ocasió es van visualitzar els tuits relacionats al hashtag #iPhone, el comportament dels quals es podia seguir en temps real. El seu comportament -van observar els membres d’Outliers-, recorda a l’alometría, un procés biològic on els organismes canvien quan creixen. En efecte, quan es provava la visualització, sembla que les xarxes es comportin com ésser viu vist amb un microscopi.